Amic

Gracies a la Merihan he llegit el teu relat, ja havia llegit altres avants pero este me ha agradat especialment.
Et puc dir que casi som nascuts els mateixos dies de aquell meravellos 1959.
i que jo tambe soc de Tarragona encara que mes al sur. a la comarca del Montsia.
I et puc dir que la meva cita preferida tambe es esta.
Cuidat i una abraçada molt forta.
R.A.

prendre mil cafès, tornar a parlar mil i una vegades de tot i de res, tornar-la a miral als ulls, passejar agafats de la mà fent quilòmetres sense sense moure´s, tornar-la a fer riure i alguna vegada més, plorar, perdut en els seus cabells perfumats i més petons a cada galta...
llavors seríem màquines perfectes d´amor prudent, d´amor científic, d´amor no platònic, d´amor de laboratori, d´amor d´agència matrimonial... je je je no, de veritat, són unes pautes que hem d´intentar fer... el contrari, és el que passa sovint: pim pam pum = al cim!, amb helicòpter... sense pujar lentament, amb suor... la muntanya!!!
molt bon poema! felicitats! makíssima! ptons i abraçades! ( gràcies pel teu comentari )

Hi estic molt d'acord! Abans de voler passar més temps amb una persona, l'has de conéixer, has de saber com pensa i com sent.
Tot i que, com diu la Merihann, en el tema de l'amor, no sempre és possible... l'amor és imprevisible... i l'enamorament pot ser tant ràpid, que no et doni temps a poder prendre un simple cafè amb aquella persona!

(Però hi estic molt d'acord! i afegeixo la típica frase, que m'encanta i trobo molt encertada, de:
"La belleza está en el interior"
(un interior que no pots conéixer sense haver prés un cafè, o sense haver passat una tarda amb aquella persona xerrant o passejant... descobrint-la i deixant que et descobreixi).)

Ciao!