Ambició

(Ambició)

La tinença de cobejances
a les hores punta
de les ciutats metropolitanes
quantes desgràcies no comporten
aquest desori
que suplanta la ira
amb la seva mà de ferro
governa els destins
d'éssers mutilats
d'esperit i de carn

Inapel·lablement i austera
la sensació de desgovern
la casuística de les necessitats
impera a les cantonades
on les bagasses refredades
malden per obtenir passaport
o per alçar-se per sobre
de llur miserable coerció

Amb ingenuïtat i sense presa
el transport alat de les deixalles
deixa caure llur càrrega
de transitada misericòrdia
per sobre de l'abocador malaltís
que preveu l'esclat de les primeres
onades de l'hivern
on els captaires malastrucs
delaten la manca de lucidesa
de societats emparentades

Pugem a dalt del cim
cridem el nostre nom en majúscules
amb paraules irades
sense tosca als llavis
les crineres ens planyen
la nostra sort és feixuga

Hem de lluitar amb impossibles
trepitjar caps i cames
òrgans vitals si-us-plau
si molt convé les parts dislocades
de l'esquarterat edifici de la consolació
on els guirigalls
s'ajupen davant la fressa
eixordadora dels vents
que revelen el mutisme sagnant
de les orgies pirinenques

Rauxes desbocades
corprenen el caminant
que amb llur pas atemorit
esdevé la pressa sobrera
de les ritualles
cantant lloances i precs
el pes del temps
la feixuguesa de les onades
l'onatge traïdor
prenyat de marinada
s'acarnissa amb el pescador
i altres aus rares de la mar

Les calorades que insulten
l'horitzó calmat
que registra civismes
àdhuc urbanitats
calmades i saboroses
com els bocins de cagarada
de coloms inexperts
que no saben encara que obstaculitzen
l'esdevenir tranquil de les masses

A l'ascensor cal posar colzes
a les canonades el vi bull
en mig del carrer el mort
que ja fa pudor de criança
ens acusa amb la seva forma
desllorigada i enterca
per recordar-nos que la nostra sola
li serveix de làpida

Interrogatoris forçats
tinença d'explosius
àpats pantagruèlics
tot plegat expressa
el significat pregon
amagat al fons del païdor
s'ha d'extreure amb obrellaunes
per ultrapassar el límit del ridícul

Caiguts en mig del no-res
els insectes oportunistes
fan festa de la desgràcia
es freguen les mans
en mig del desori

Sense pactes ni aliances
sense miraments ni prejudicis
s'apuja el llistó
es deixen enrere els esglaons
que porten al fracàs
el monstre de molts caps
que escup pessimisme
per queixals adolorits
on reposen les restes
del foc abraonat

El fibló clavat a l'ull
la bestiola indòmita
també exigeix la seva dosi
de quotidiana confiança
de reeiximent palesable
vol apujar-se les ales
instal·lar-se amortidors a les antenes
foc a les cames
que semblen agulles rogents
per la quantitat d'amoni i altres productes
que exhalen

Multituds es mouen encoberts
per l'anonimat de la vorera
pensen en lladronicis
en actes cruels o perversos
recargolats per dominar altri
per poder posar el taló
per sobre de les orelles
quines basques no em venen
de pensar-hi amb tebiesa

Com no seria el dolor
si m'escarrassés a rumiar-hi

Les ventades passen
els flocs de neu acaben
en piles de congèneres
o desfets per l'asfalt o la llamborda
malgrat les cues quilomètriques
malgrat els esclats de ràbia
tot i tenir assegurances o pòlisses

Tot plegat em recorda
el sentit dreturer de les paraules
úniques en la seva tasca
de dir el que diuen
ni més ni menys que com els astres
clavats al cel
freganers al descrèdit
tothom els mira a trenc d'alba
per assemblar-se'ls.