Cercador
amb les mans enfocades cap al cel
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
vull desvirtuar
la mirada perfecta
d'aquells aprenents que diuen mentides...
i no són sincers
perquè no poden evitar
de malbaratar somnis de futur
la vida, certament només és una
que casacú aprofundeix
de manera pausada, o potser no
per acomplir desitjos
que guarda la ment
des de que som infants
i fins que morim...
malauradament, amb tota seguretat
mai arribarem a conquerir tots els objectius,
i posats a dir, direm :
ja siguin possibles i impossibles
no podrem plorar per tot,
no sabrem on són els límits
i la vellesa ens acompanyarà
fins a la mort dolça sense patiment
per tornar-nos la bellesa
de totes les coses que haurem viscut
no crec en cap tipus de déu
si és que no sóc jo mateix
que me'l faig a la justa mesura
amb el propi disseny del camí recorregut,
i si, que si vull serà
amb les mans enfocades cap al cel
i a la meva manera
Comentaris
-
. . .[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 07-05-2010
bé, ja sabs com penso de la poesia, més aquesta m'ha agradat
-
La llibertat és un mateix[Ofensiu]Bonhomia | 01-05-2010 | Valoració: 10
Jo crec que creus en tu, que és el més honest que es pot fer, perque d'aquesta manera s'assoleix la pròpia sinceritat, i d'un mateix només n'aprèn un mateix. Som tan diferents i ens creiem i ens volen fer tan iguals que el món és un autèntic mar de bogeria...
Per què seguim pretenent entrar en les demés vides, si quan ens ajuntem obrim pas a l'institució de la passió que té com a trampa el progrés? I és que sempre hi són, sempre hi són aquells espies del poder que ens roben l'ànima, el més preuat que tenim... per què no li treiem el preu i ens fem lliures?
Sergi
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.