amb les mans enfocades cap al cel

Un relat de: Marc Freixas

vull desvirtuar
la mirada perfecta
d'aquells aprenents que diuen mentides...

i no són sincers
perquè no poden evitar
de malbaratar somnis de futur


la vida, certament només és una
que casacú aprofundeix
de manera pausada, o potser no
per acomplir desitjos
que guarda la ment
des de que som infants
i fins que morim...

malauradament, amb tota seguretat
mai arribarem a conquerir tots els objectius,
i posats a dir, direm :

ja siguin possibles i impossibles
no podrem plorar per tot,
no sabrem on són els límits
i la vellesa ens acompanyarà
fins a la mort dolça sense patiment
per tornar-nos la bellesa
de totes les coses que haurem viscut


no crec en cap tipus de déu
si és que no sóc jo mateix
que me'l faig a la justa mesura
amb el propi disseny del camí recorregut,
i si, que si vull serà

amb les mans enfocades cap al cel
i a la meva manera

Comentaris

  • . . .[Ofensiu]

    bé, ja sabs com penso de la poesia, més aquesta m'ha agradat

  • La llibertat és un mateix[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 01-05-2010 | Valoració: 10

    Jo crec que creus en tu, que és el més honest que es pot fer, perque d'aquesta manera s'assoleix la pròpia sinceritat, i d'un mateix només n'aprèn un mateix. Som tan diferents i ens creiem i ens volen fer tan iguals que el món és un autèntic mar de bogeria...
    Per què seguim pretenent entrar en les demés vides, si quan ens ajuntem obrim pas a l'institució de la passió que té com a trampa el progrés? I és que sempre hi són, sempre hi són aquells espies del poder que ens roben l'ànima, el més preuat que tenim... per què no li treiem el preu i ens fem lliures?


    Sergi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.