Amb els llavis et diré...

On vols que marxi sense tu?
La teva ombra em fa costat,
ni que li falti el color
que sols tu li saps donar.
Encara que sigui lluny,
sempre sabràs dibuixar
la meva sort,
amb intensitat.
Sols tu saps definir
el que necessito en cada instant.
Amb els llavis et diré,
que mai em rendiré
de morir,
si ho faig per tu.
Però això segur que ho saps.
Cada paraula és un fet,
que ja no puc dissimular.
Els meus ulls et contaran
el que la boca ha de callar.
Estimar-te és un motiu,
per seguir guardant secrets
que els meus llavis
mai diran.