Amb el meu permís

UNA ALTRA BÍBLIA
Allò d'haver-se de guanyar el pa amb la suor del seu front no li havia fet mai el pes. Llavors, l'home creà Déu.

EL CIM
Quan l'Ibram va arribar al cim, primer de tot va treure la bandera de la motxilla. Però quan l'anava a desplegar, d'una revolada, el vent se l'endugué. Llavors va mirar enrera i va veure tot el seu passat, la seva història.

EL DARRER RELAT
Tal com estava previst en el pla d'evacuació, al primer avís tothom va abandonar l'edifici ordenadament. Només l'Arseni es va quedar al seu lloc de treball. Havia aprofitat l'enrenou per connectar-se a Internet d'estranquis i poder escriure tranquilament el seu (darrer) relat. Aquesta vegada però, l'avís no era de cap simulacre. L'incendi fou devastador.

EL DILUVI
Durant tot el viatge no va parar de ploure. Quin diluvi, tu!

LA VIDA RESOLTA
A l'Adam totes li ponien. Era un triomfador.
-Tu rai!, que tens la vida resolta -li deien sempre els seus companys.
El dia del seu aniversari, de bon matí, es va enfilar a una cadira. Com aquell que res, la va tombar d'un cop de peu. Va notar una forta estrebada al coll i va tenir la sensació que volava. La corda havia aguantat. Quan les cames li van fer un parell de moviments espasmòdics, l'Adam va fer una ganyota de satisfacció. Ara sí que tenia la vida ben resolta.

EL CRIM
Malgrat l'aigua que rajava de la dutxa, quan van arribar, a la banyera encara hi havia rastres de sang. El ganivet, ben esmolat, era al terra, al costat de la banyera. Mai no van trobar ni la víctima, ni l'assassí. Si la víctima hagués estat jo, no hauria pogut escriure aquest relat. Si jo hagués estat l'assassí, hauria llençat el ganivet al riu.

EL MIRACLE
L'ex-capellà va encarar el cotxe cap a la porta de l'ermita. Va apretar l'accelerador a fons i va tancar els ulls. L'endemà, el diari deia que s'havia salvat de miracle. La imatge de guix havia quedat intacte.

AGULLA O PINÇA
La fortor era insuportable. No va tenir més remei que posar-se al nas una agulla d'estendre la roba. Resultava còmic, si no fos que el cadàver era el de la seva millor amiga, i que ningú no les vindria a treure d'aquell pou infecte i obscur. Però, d'on havia tret l'agulla d'estendre la roba?

MÉS NEGRE ENCARA
En mirar-lo, la seva mirada freda va fer dubtar un moment el rellotge del campanar, que es va aturar a les tres en punt. Era negra nit i feia temps que la lluna no s'acostava per aquells verals. Un vell corb va allunyar-se volant, fins que es va perdre en la foscor. Mentrestant, el cor de l'home també s'havia tornat negre. No m'estranya!