AMB EL MEU CATALÀ NO S'HI JUGA!!!!!!!!

Un relat de: Trossets del que penso
Per un país la llengua és l'aire que respira, o si mes no, així hauria de ser.
La identitat de la paraula mou sentiments que sols sabem els que la parlem. Els que la fem servir. Els que l'estimem. Les primeres que diem i que aprenem del nostre entorn més proper: mare, pare, t'estimo.........i milers com aquestes......petó, enuig, esperança, màgia.....un trencaclosques fantàstic del que no hem de perdre cap peça.
A tot arreu es fan les coses bé. Aquí per suposat també. Perquè ens agrada treballar, sentir i lluitar pel que estimem i ens fa bategar el cor.
La meva llengua, el català, m'alimenta cada nit, amb petits trossets de mi.
No puc arribar a pensar no escriure amb català. IMPOSSIBLE. EM NEGO A NO FER-HO. Per tots els mitjans intentaré posar el meu granet de sorra i alimentar bé la meva llengua i si puc, fer-la créixer, perquè les coses bones, mai son prou grans.

Comentaris

  • La nostra llengua[Ofensiu]
    Marc Freixas | 20-09-2011 | Valoració: 10

    El nostre vehicle, la nostra expressió, el nostre transport.
    Mai deixarem de parlar i escriure en la paraula i el vers,
    la raó i la comprensió de sentir-nos part imprescindible d'aquest amor irrefrenable.

    Una abraçada ben literària... i real!!


    Per cert :

    vols col·laborar en triar un dels meus poemes per a un possible primer llibre de poemes que estic preparant?
    si vas al fòrum de relatsencatala hi veuràs de què va tot plegat -potser ja ho saps-

  • M'identifico[Ofensiu]
    Materile | 20-09-2011

    Hola, Marta!

    Ja t'he escrit en el blog i al facebook. Avui una amiga m'ha enviat l'adreça del teu bloc i, només repetiré, que m'ha semblat sorprenentment fantàstic!, i volia repetir-t'ho.Em sonava el teu nom i t'he trobat a relats.

    Sóc molt sensible als poemes, encara que jo no en sé i m'agradaria. Jo escric relats i alguns també són "trossets" de la vida.

    T'invito que em llegeixis si tens temps.

    Materile (Maria Teresa Galan)