Amb dues paraules: tu

Recorda'm quan el meu tu
marxi de la teva boca;
potser algun dia
seré l'aigua de la teva set,
o l'amor que t'alimenti l'ànima.
El silenci de la que escolta
i el mocador de la teva llàgrima.
El consol del teu dolor
quan perdis la paraula...
i no sigui jo el tu
que et surti de la boca.
El caramel que no embafa
i et deixa sempre bon gust;
ser el desig i no el disgust
ser el teu tu de per vida
sense guanyar-te en cap concurs.
El saber de la que vol de tu aprendre
el gust de la que a tu t'ensenya...
Recorda'm quan el meu tu
marxi de la teva boca,
potser el podré tornar a pintar
amb el color del que s'estima.