Amb confiança

Un relat de: Trossets del que penso
No tanquis els ulls encara,
sols jo sé el que t'espera.
Et lligaré una vena als ulls
i estaràs sense defensa
per que jo pugui actuar
mentre tu,
et deixes endur
per la meva saviesa.
No hi haurà paraules per guiar-te,
sols els meus llavis
recorrent la teva pell.
El batec del meu cor
marcarà el compàs d'acció
en senyal,
de cada intenció
és allò que busca el meu cos.
Per que no vull perdre l'oportunitat
que se'm brinda
de tenir un gran tresor
i quedar-me amb un tros
que em recordi el meu triomf.
Les nits ja no són problema
m'encanta l'obscuritat
i trobar-me dificultats,
per assaborir-te.
Doncs els camins fàcils
no són el que he triat.
El meu amor per tu
comença, sense haver-lo imaginat.
Quan el desig té pressa
no se'l pot fer esperar.
El protocol indica
que l'educació comença
quan s'entrega amor
sense res per bescanviar.
No tanquis els ulls encara
la màgia,
sols ha fet que començar
en mig d'una copa de vi
i petons.
Seré teva en la nit
en que em vas lligar una vena als ulls
i em vas deixar actuar
amb total impunitat.
L'amor no es planeja.
L'amor és una fantasia
que mai s'imagina
i t'inunda el cor
sense saber perquè
ni com a vingut a conquistar
amb el que amb els ulls tapats
amb confiança,
s'ha deixat atrapar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer