Amb calma

Allò que no té pressa
i es belluga amb la brisa
d'una nit de calor eterna.
Escriurem històries,
amb calma.
Doncs no voldrem que s'acabin
quan tot just,
s'inicia la conversa.
No em fa res patir calor.
Sense roba,
amb tu,
sempre estic millor.
Serà que la calma presagia tempesta.
Això, seria genial.
Moure cel i terra
i després al teu costat,
descansar.
Sense pensar.
Ni respirar.
Sols tocar,
el que en somnis
sempre he imaginat.
Amb calma m'agradaria tornar a provar
el que per uns instants,
m'has deixat tastar.
Tancaré els ulls
per començar a somiar.
Sempre,
amb el teu permís,
es clar.