Amants

Quin galanteig fan les mans,
quina complexitat els allibera,
no es cansen els amants
només el palmell blanc de la lluna els espera.

Infinit llavi roig i mel
furiós i delitós als ulls
a la boca tempesta
a la pell suor d'anestesiada conquesta.

Repòs sobre el mar de fang
en la petjada que l'amor crema
l'udol frenètic, nu, estètic.
Tot es cobert...res s'oblida
si ell s'enyora ella es fa l'adormida.

Han conquerit el tros de selva revoltant-se sense excuses
sense mediocritat ni absència.
S'han trobat.