Alzheimer

Tot és fosc. Fosc i buit. Fosc i en blanc, buit i ple. Ple de preguntes. Ambiciosa seda embolicant un cos nuu. Que hi faig aquí? Claror agradable m'acaricia la cara, el sol penetra pel buit que deixa la persiana entraoberta. Al meu costat, ella. Qui és? Una estora de cabells d'or i pell fina. Una boca entreoberta. Una respiració profunda i serena, que surt i entra per uns llavis prims. Navega els somnis sense cap rumb, tranquila, sense por. Una desconeguda. Qui sóc? Home jove. Mala cara al mirall, són les 8.00! Moré. Ulls del color envejat. Atractiu. Un desconegut. On sóc? Habitació. Llit amb un somni dorment: ella. Cambra luxosa plena de cuadres. Un cuadre amb una sardina pescant el que sembla un pescador. Estrany. Un gemec de somni que es desperta. Mel, dolça mel als seus ulls. Una mirada, una pregunta. Qui ets? Respostes falses. La meva esposa? No sé qui és. Una desconeguda. Deixa't de bromes. No, no la conec. No, no em dic Joan!. No sé com em dic. Un descongut. Un desconegut que no es coneix ni a ell mateix. Trist. Hem desaspero. Foscor. No hi ha records. Llàgrimes em regalimen fins arribar a tastar-les. Sal. Ella m'abraça. Un petó. La sang bull. No sé res. Em diu que em tranquilitzi. Entre gemecs li demano el seu nom. Vacil·la i plora. Elisa. Quin nom més maco. No ploris, Elisa. Obro les persianes. El sol omple l'habitació. Una ciutat. Gran ciutat, gran i bella. Cases enlluernadores de blancor i de sol. Crits de nens que juguen. Un sol que no perd detall. Tranquilitat. No hi ha presses. Pau. Devem ser diumenge.