Algun dia deixaré la franja de sorra humida i no tindré por del mar

Camino pel mig : entre el mar i la sorra, just en el tros on la sorra és humida, on se'm mullen els peus,on el mar no té prou força per arrosegar-me endins.

Camino mirant el mar i els llindars de l'horitzó, però en canvi vaig sempre en direcció paral·lela, deixant-lo de banda.

Saber on vull anar m'ajuda a caminar. L'escultura del passeig marítim m'orienta. És un senyal al final del camí que m'indica en tot moment que no m'he perdut, que les coses van bé.

M'agrada que les ones em llepin els peus, fins i tot quan em mullen desenfrenadament.

És majestàtic i poderós el mar. Em fascina i em fa por a la vegada.

Algun dia deixaré la franja de sorra humida i no tindré por del mar, i em vindràs a buscar en una besada salada i te m'emportaràs mar endins... però mentre no arribi aquest dia seguiré caminant amb el mar de costat, vigilant de no perdre mai de vista la punxeguda escultura del passeig , amb l'alè del sol darrere escalfant...

Glòria Vendrell i Balaguer