algú rosega els meus somnis

Tinc una tauleta de nit
feta de caoba, herència de l´àvia,
pobreta, poca cosa més m´ha deixat.

I en eixa tauleta hi ha un forat
on viu un corc,
que els meus somnis rosega.

Me l´imagino, el somio,
de vegades fins i tot el sento
com riu de satisfacció.

He provat de tapar-lo amb silicona,
amb xiclet mal mastegat, amb caolí.
amb pegament d´aquell que et "coloca"
si te´l mires fixament.

Sempre apareix un altre forat
per on treu la fina serradura
dels somnis que m´ha robat.

He provat, àdhuc, de tapar-lo
amb el dit, passant nits en blanc,
he anat al psicòleg amb la tauleta,
quina vergonya! I el corc, mut, callat.

He pres pastilles, xerops, supositoris
que suposen que curen
neurones en mal estat.
Diuen que aquests forats
són porus de la fusta per on respira
l´arbre adormit.

He decidit al final
deixar que el corc rebenti,
que acabi el seu festí
i girar-me a l´altre banda del llit
on hi ha una tauleta senzilla
feta de fusta verge de pi.

Ara ronco...

I no m´importa que
de tant en tant senti caure pinyes
que em despertin al matí.