Alba (retrat).

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

Hi ha una xica de setze anys que és molt bonica. Li diuen Alba. No la conec
interiorment com a persona. Però el seu aspecte exterior sí que el conec, i em fascina.

És alta, amb un cos molt esvelt i àgil.
És morena de pell, i té els cabells castany clar, llargs i aonats. El seu rostre
presenta unes faccions ben proporcionades, però alhora resulta torbador, dona una
sensació emocionant. Té unes celles grans i obscures, i una mirada profunda i
impenetrable.
És molt bella.

Però la seua bellesa no em provoca simplement un sentiment contemplatiu i
passiu.
No ocorre com amb altres xiques que també són molt boniques (en molts casos,
més que Alba), i m'atrauen, i a les quals em quede contemplant, extasiat, pensant que
són precioses, i ja està.

Amb Alba (i amb unes poques xiques més) la cosa no és tan senzilla.

La seua bellesa em provoca un sentiment actiu i animat.
Potser siga per les seues faccions, o també per la seua expressió, però la qüestió és
que la bellesa d'Alba no sols m'atrau, i ja està, sinó que alhora em repèl.
És una cosa estranya i contradictòria, ja he dit que no és tan senzilla. I no sé
explicar la causa d'aquest fet.
El cas és que aquest dinamisme, esta simultània i contínua tensió i distensió, fa
que la seua bellesa em resulte enigmàtica i, inclús, em faça sentir-me més atret cap a
ella, perquè, a més d'avivar l'ànim de contemplar-la, també em desperta l'interés,
l'esperit aventurer i explorador que, com en tots, es troba dins de mi.

Em sembla una xica fascinant.

Supose que cada persona la veurà a la seua manera.

I d'esta manera és com veig jo a Alba.





Puçol, a 12 d'octubre de 1996.
Joanjo Aguar Matoses.
A Blanca.

Comentaris

  • Fotos meues de Sueca, València i voltants[Ofensiu]




    ____________________________


    Podeu veure fotos meues de Sueca, el meu poble, i dels seus voltants, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618477002096/



    Imatges de València Ciutat, també n'he publicat ací:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618387881753/


    Sou lliures de baixar-vos-les a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

  • ja se sap[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 11-08-2004 | Valoració: 9

    Les dones dels quadres de pintura dels museus que representen grans belleses no eren més grans de quinze anys. Deu n'hi do, quina bellesa, la pueril, que enamora, la nena dona, la vivesa i si a sobre és agraciada per la bellesa és que ... pots acabar foll. ( veiem, Lolita) Però a més a més en el teu relat, i ha un sentiment que vol i l'altre que refusa. és una qüestió de moral i de normes socials... si no he interpretat malament. ( per cert, això passa a les millors famílies! )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).