Cercador
Al tren
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Al tren que marxa,
clars i febleses per la finestra,
cel esquitxat de memòries
i algun núvol que es trenca.
Al tren que batega
com un cor accelerat,
com estampida de cavalls
sobre el ferro de les vies,
solituds i pins,
retorns i fugides.
Al tren que transporta
buidors, fortors i fragàncies,
lentitud dels moments
i estacions fugisseres,
finals i principis
i voltes en cercles.
Al tren que perfora
muntanyes i estrelles,
que voreja ciutats
i devora les pedres,
somriures i somnis,
cançons i odissees.
Al tren que barreja
contacte i distàncies,
que alimenta oblits
i aixopluga fronteres,
que s'escapa d'edats
i s'enfonsa en les cendres.
Comentaris
-
ANEROL | 26-06-2007 | Valoració: 10
sé comentar. Quin domini, quina força
-
Per salvar la distància...[Ofensiu]Anagnost | 11-05-2007 | Valoració: 10
T'envio, per primer cop, un tren carregat de respecte i admiració pels teus versos. Em sembles un forjador de metàfores magnífiques i d'imatges plenes de suggeriments.
"Al tren que perfora
muntanyes i estrelles,
que voreja ciutats
i devora les pedres,
somriures i somnis,
cançons i odissees"
Crec que aquesta estrofa, ni que fos ella sola, es mereix la més alta valoració.
Salutacions cordials.
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775754 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44