Al fons del pou

Descriure't del tot no sabria,
És tan fosc aquí dins…
Vigila no t'enfonsis encara més,
El camí és difícil.

Tapa't els ulls,
I busca la manera
D'evadir-te
De la teva absurda realitat.

Et coneixes massa bé
Les parets que t'envolten.
Les llàgrimes que hi has vessat,
El color de la sang rajada.

Per això mateix saps, també,
Que pots trobar les escales del teu pou.
Que tornaràs a caure-hi un altre dia,
Potser aviat, o potser mai.
Sabràs tornar a pujar, i tornaràs a caure-hi.

Oh, però algun dia
Es trencaran les escales,
Creu-me.
Aleshores no serà tan fàcil
Elevar-te al món.

Viuràs aïllat de tots
I cada un dels sentiments.
Només tindràs la soledat
Com a guardiana de la teva ruïna.

Cridaràs desesperadament,
Vomitaràs fins al desmai,
Et retorçaràs a causa d'un dolor infinit
I els teus ulls es veuran a sí mateixos.

Començaràs a notar
La fredor a les cames.
Arribaràs a acariciar la teva merda
Amb les teves pròpies mans.

I te l'acabaràs menjant,
Perquè com sabràs
En condicions de soledat
No hi ha cap altre aliment
Que la merda del teu pou.