Això, sempre serà nostre

Quan no sabia que existies
em pregunto com podia respirar.
Hi ha coses inexplicables.
I aquesta n'és una de gran.
Torno enredera en el temps
i em quedo amb aquell instant,
en el que m'esperaves....
No sé si aquell dia vaig fer molt tard.
Ens vam explicar moltes coses
o potser sols les vaig imaginar...
No...allí hi havia algú,
que em va agafar de la mà
i m'eixugà aquella llàgrima,
que va caure galta avall.
I recordo i no paro de pensar,
en que el teu tu,
fa un jo
cada cop més gran.
Això, sempre serà nostre.
La resta,
ja es decidirà.