Aigua

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Aigua
Roca de riu, sol de migdia,
Gel que es desfà,
Una nena que juga amb el gos
Al jardí.

Vent de lluna,
Pell que s'esborrona,
Algun ocell canta mentre
Un estel cau a l'horitzó:
S'ha de demanar un desig.

A través de la finestra
S'enlairen notes com secrets
Amb veu de piano,
Un tricicle i una pilota,
Records d'una infantesa esborrada.

Des del quadre,
Aquell home greu em mirava,
A les nits infantils m'espantava,
No ploris, nen, es ton avi!

Aigua esvaïda, evaporada, del temps,
Que flueix intransigent cap el mar de la mort,
Mentre els records tremolen
Com les ones d'una pedra llençada
I enfonsada en el riu.

Comentaris

  • com un palet de riu llisca fins s'enfonsa[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 25-08-2004

    Viure amb records, recordar la historia recent, els estadis sublims i els dissortats. Ens envaiex la nostàgia els ulls es migtanquen i el cap barrina en el record llunyà. Sí, també he seguit el teu poema, sense el quadre de l'avi en un marc, però vaig tenir una oncle avi que vaig conéixer, i m'explicava les facècies d'un polissó de vaixell.... tot són records. És el nostre bagatge cultural i de vivencies escrite en la historia i dins del vent.