Aigua: Líquid de vida i confrontació

Vist que l'aigua ha omplert el món polític debut a la sequera que s'està patint per les terres catalanes, m'ha semblat dir la meva sobre aquest líquid element: la seva significació i la seva vertadera importància.
El primer que vaig fer fou consultar el diccionari català-valencià-balear, del que a Carlos Delgado li estaria bé consultar per adonar-se de quina llengua és la nostra i deixar d'amollar perogrullades pseudo filològiques (si és que hi arriba dins la seva notòria ignorància).
La paraula en qüestió ocupa sis pagines -ho vaig consultar per internet "on-line: http://dcvb.iecat.net, adreça per si qualcú li vol pegar un guait).
La primera accepció, prou coneguda, és la química: "líquid format per dos volums d'hidrogen i un volum d'oxigen" o sigui el cèlebre H2O.
No m'estendré amb els seus significats, però si com empram aquesta paraula en infinitat de maneres i accepcions durant la nostra vida i com forma part de l'acerb popular i amb aquesta dita, quasi "he trencat aigües".
Anem per feines. Tots vosaltres sabeu que sóc terapeuta natural, i nosaltres o al manco jo a nivell simbòlic i de salut quan treball, consider l'aigua de manera analògica al cos emocional, o sigui els sentiments.
Que el nostre organisme està format per més d'un 90% d'aigua i líquids em sembla que no es pot discutir. Científicament està comprovat. Que les llunes afecten a les marees (mar:aigua) dos reals del mateix. Llavors traieu vosaltres mateixos la conclusió de perquè ens afecten les llunes al nostre estat d'ànim. Avui no parlaré de les geopaties, que son malalties que apareixen si passem molt temps (dormint sobretot) en un lloc on hi hagi falles geològiques, entre d'elles corrents d'aigües subterrànies i ho deixaré per un altre dia)
Des del cel, a vegades enlloc d'enviar-nos l'estimada pluja tan desitjada- respecte a Catalunya, dir que sempre "ens recordam de Santa Bàrbara quan trona"- ens bombardeja amb pedregades de la mida de pilotes de golf (aquest esport si que en menja i en beu d'aigua) . Deia lo de Santa Bàrbara, perquè si l'aigua és tan important, sobre tot quan manca, perquè no s'ha invertit el necessari per posar a punt la xarxa de distribució que arreu sol tenir unes fuites increïbles i es desperdicia d'una manera notòria per deixadesa política. Quants d'anys governà CIU a Catalunya?.Molts per no fer res?.
No fa estona, m'arribà la informació de què l'antic consistori de les nostres contrades, ja que les canonades de Sóller estaven fetes pols i es trencaven a la de tres, i amb doblers de tots els sollerics, es canvia aproximadament un 80 per cent, per acte seguit quan tot era nou, entregar el servei municipal d'aigües a l'empresa privada Aqualia: negoci rodó, veritat D. Carlos Simarro. Enlloc de gestionar-ho l'ajuntament, passar tots els beneficis a una empresa privada que s'haurà d'enfrontar en poques reparacions. Bé avui no toca parlar de les privatitzacions.
Al que anava, així com l'aigua es perd per les fuites, fent analogia en relació al cos emocionals: els sentiments, els positius, els que creen harmonia, es perden per les clavegueres de l'enveja i l'egoisme. I cada un les haurà d'arreglar sinó vol pagar-ho amb la salut.
L'aigua és un be a compartir amb qui no en tenen(no per fer negocis) i sembla que a més d'un (llegiu comunitats autònomes: País Valencià, malgrat no agradi aquesta denominació als del pius d'una. grande y libre; i Múrcia, governades per la dreta recalcitrant que sembla que els hi han sortit butllofes a la pell amb l'encalentida patriòtica, per haver de cedir una part d'aigua cap a terres catalanes; malgrat sembla que ara la Ministra pertinent ho ha pogut arreglar.
Hi ha la frase antiga que deia: "A l'enemic, ni aigua" doncs el president de la Generalitat Valenciana Francesc Camps, deu considerar enemic al Govern de Catalunya:"rojos, separatistas" o al poble català , després d'haver sentit les seves inflamades arengues televisives.
Aigua, des de la neteja de mans de Ponci Pilats per justificar que no anava amb ell la vessada de sang innocent, i que molts de governants del món en necessitarien tones per fer el mateix gest i intentar llevar-se la sang de les mans: Poseu noms vosaltres mateixos.
"Aigua vos demanam/aigua senyor/ i vos senyor/ ens dau vent/ i ens girau les espatlles/ i feis com qui no mos sent". Així cantava Maria del Mar Bonet, el clam dels pagesos mallorquins durant una de les segueres de Mallorca.
Nosaltres, rodejats d'aigua per totes parts, però sense cap riu, a excepció de la riera que boca l'aigua al mar.
Aquest element sagrat i esotèric que conforme la matèria amb els seus germans: Foc, terra i l'aire, un cop que el cinquè element: l'èter, tanca el procés de creació.
Aigües que recorren els nostres torrents plens de brutors i deixalles que salvatges, sense cap mena de respecte a res hi han abocat. Feina tindrien si jo fos batlle i els hi trobés.
"Plou i fa sol/ les bruixes se pentinen/ plou i fa sol/ la gallina posa un ou".
Aigües tèrboles i pantanoses on éssers malèfics hi habiten. Aigües putrefactes, cau de cabots i larves de moscard.
Aquesta aigua que dona vida i altres vegades la furta. La que si no l'has de beure, deixa-la córrer. Aquesta aigua anunci de vida quan s'han trencat. Missatgera del part.
Perdoneu, m'ha sortit la meva vena poètica, que li farem.
Ho deixarem estar aquí a veure si malgrat necessiti una aigua de maig, miraré si em remulla una mica de la d'abril.

Josep Bonnín