Ahir

Un relat de: Atlàntida

Ahir, quan encara estimaves
i sabies que dir,
quan dels demés esperaves
que no et fessin patir.

Quan amb una abraçada
abarcaves el mon
encara que fos petit.

Ahir, quan un somriure valia
i tenies desitj.
Quan amb un petó sabies
tot el que tenies dins.

Avui les força s'acaba
i no saps que decidir,
les paraules no et surten
encara que les vulguis dir.

El cor se't tanca
i no voldria existir,
per què ara tens por
de que et tornin a fer patir.

La felicitat arriba
per valls i trencalls,
per muntanyes difícils
i camins amb paranys.

Allarga la teva ma
que algú t'està esperant,
per donar-te el seu amor
i ajudar-te a tirar endavant.


Comentaris

  • uix.......[Ofensiu]
    AINOA | 02-01-2005 | Valoració: 9

    dels cops sha aprent molt, però no tenim que tanca mai las portes.
    no tothom es igual i potser aquesta mà amigue no et fará pati.
    una abraçada.

  • Si intentem...[Ofensiu]
    Llibre | 02-01-2005

    entrar en el text, sense banyar-nos en les dolces paraules del seu missatge, trobem l'evocació de l'ahir, la presència de l'avui, i els consells de l'ara.

    Aquesta és la història que se'ns explica. L'ahir era il·lusió, el present fa por, i en l'ara reps consells. Un poema, doncs, tancat.

    M'hi ha mancat, però, algun detall més sobre l'ahir. Perquè ens parles de l'ahir introduint-lo amb el "quan".

    "quan encara estimaves", "quan dels altres esperaves", "quan amb una abraçada", "quan un somriure valia"...

    I la pregunta és... d'acord, sabem que això era l'ahir, però què passava, quan hi havia tot això. Quina era la història, quin el sentiment, el patiment, el goig, l'alegria... No sé, m'ha faltat completar la idea de l'ahir.

    A banda d'això, com molt bé expresses: ""La felicitat arriba per valls i trencalls, per muntanyes difícils i camins amb paranys."" Aquesta estrofa, per a mi, té plenitud. Molt bona. la imatge.

    Salut!

    LLIBRE

  • la por al desengany...[Ofensiu]
    ROSASP | 02-01-2005

    Totes les batacades que ens va donant la vida ens fan més recelosos a l'hora de tornar a confiar en els demés, a l'hora d'estimar.
    L'amor sempre val la pena, encara que t'equivoquis. Estalviant-nos els possibles sofriments també perdem infinites possibilitats de ser inmensament feliços.
    Cal correr el risc !
    És un poema amb un missatge molt clar i esperançador...
    Una abraçada i molt bon any!

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

67893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com