Agost o l'esdevenir d'un somni mut

No es massa d'hora ni massa tard
per engrapar tontament una arrossegada xerrameca
i el finíssim cascabell
d'una soneta plena d'ombres...........

s'obre el teló de la migdiada
i provoca a convit la gotellada de somriures,
la ganduleria de colors,
els sons que sense partitura regalen cançons
i em fan badar totalment entelat de tafaneria.

En aquest carreró,
si no hi sóc hi seria

Ho signo......

ara m'agrada deixar-me llepar per l'ona astuta
i si amb un placid sentiment el badall es queixa
em deixo anar solemne,
perqué vull...

entre desitjos d'entremaliada factura.