Advertència

Judes, Carabosse, traïdor, maledicció, malastrugança, mala sort, el tretze.
Em podeu anomenar com vulgueu. A mi m’és ben igual.

Però no us equivoqueu pas. No serà a través de la llengua que vosaltres em foragitareu. Jo transcendeixo la nomenclatura que vosaltres -febles i ignorants- heu designat apte per representar-me. En la vostra arrogància, us vau pensar que a través de les paraules podríeu domar-me, i així evitar les desgràcies que tan freqüentment taquen de misèria les vostres vides breus i insignificants.

No.

No us podreu desfer mai de mi. Quants cops heu negat la meva existència? I quants cops he aparegut sense invitació? En les vostres ambicions personals no em teniu mai en compte, i quan els vostres plans s’ensorren, em condemneu per tal de sentir que teniu alguna mena de control. Perquè encara no heu après a acceptar la incertesa. Quan feu veure que penseu en mi, és tant ridícul que preferiria que ho deixéssiu córrer. Les expressions com “per si de cas” m’insulten. La falta de genuïnitat en aquestes paraules és òbvia fins i tot per vosaltres. Han estat pocs els que han sabut plantar-me cara.

Aviat morirà gent, i vosaltres plorareu de pena i anunciareu quina gran tragèdia ha ocorregut. Després de milers d’anys la mort encara us sorprèn. En parleu i n’escriviu obertament, però quan arriba el vostre torn us hi resistiu amb la mateixa ferocitat que ho fan els altres éssers mortals per damunt dels quals us creieu estar.

Malgrat ho sembli, jo no us vull vèncer. La victòria sobre vosaltres seria sense mèrit. Però em molesta el vostre orgull.

Dieu als vostres fills que no cal tenir por de la foscor, i fent això us considereu bons pares.
Doncs jo us vinc a dir que faríeu bé de recordar que sí que cal, perquè fins i tot en els vostres grans triomfs, jo estaré observant-vos des de l’ombra, preguntant-me si de debò us ho mereixeu.