Adéu

He sentit que has tornat. Aquests dies tothom parla de tu. La mort d'aquell noi torna a estar present en converses entre cafès i cerveses. La gent s'inventa coses, històries plenes de mentides es tornen a explicar sobre aquell fet tan terrible. Milers de versions, però en totes tu ets el culpable. Evito escoltar tantes bajanades i no parlo amb ningú sobre aquest tema. Havíem aconseguit oblidar aquell fet, tothom havia reprès la seva vida però la teva arribada ha tornat a despertar la por i l'odi en les persones d'aquest miserable poble. Jo també tinc por, por de no saber com actuar, por de trobar-te pel carrer i no escollir les paraules adequades, por de quedar-me en silenci davant teu.

He parlat amb la teva mare i m'ha dit que no em volies veure, que no volies saber res de mi. No ho entenc, però ho respecto. Hem crescut junts, sempre un al costat de l'altre, tu eres el fort, el valent, l'orgullós. Cuidaves de mi com un germà gran, sempre rere teu seguint els teus passos. Recordo els estius que anàvem a banyar-nos al riu, recordo les nits que anàvem a fumar a les golfes de casa teva, quan tornàvem a casa massa tard i la teva mare ens rebia amb una bufetada i quatre crits. Hem passat moltes coses junts, pensàvem que estaríem tota la vida l'un al costat de l'altre. Però han passat ja quinze anys des del judici. Quinze anys sense veure't, sense saber res de tu. Però ara has tornat i no em vols veure.

Suposo que marxaràs molt lluny d'aquí, intentar començar de nou. On ningú sàpiga qui ets, ni el que has fet. Entenc que no et puc acompanyar en aquest viatge. He d'acceptar que no et veuré mai més. Espero que coneguis altres persones que t'ajudin a emprendre una nova vida. Potser fins i tot podràs trobar algú a qui estimar i formar una família. Espero que puguis gaudir un altre cop de bons moments en el teu camí. Et conec i sé que no t'has pogut perdonar, que mai podràs oblidar el que has fet. Vull dir-te que jo t'he perdonat, vull que ho sàpigues encara que no et serveixi de res. Et vaig perdonar aquella mateixa nit, quan em vas explicar amb ulls plorosos el que havia passat. Encara portaves les mans tacades de sang. Entre llàgrimes m'explicaves cada petit detall, i jo escoltava en silenci. Mai ningú d'aquest poble podrà oblidar aquell fet, mai ningú d'aquí et podrà perdonar. Per això has de començar de nou, oblida tot el passat, oblida aquest poble, oblida la teva família, oblida'm. I torna a començar.

Adéu.