Adéu

Un relat de: Arraulida
Somric
i dels meus llavis brollen
unes lletres de comiat.
S’encallaven a la gola.
Jo respiro, tu tremoles.
El teu cos sembla enutjat.


Combats
els meus mots amb fúria,
eixordant tot el que escric,
esclafant cada paraula
contra aquest pit adormit.


Pretens
parlar d’antics somnis
que els temors van dissipar.
Alces la veu ,t’apropes
i cerques la meva mà.


La teva, m’és enemiga.
Fa temps que em vol silenciar.
Mes m’aferro a una altra vida
que em regali l’harmonia,
la que jo vull abastar.


Dir-te adéu no serà fácil
i amb les ferides sagnant
pensaré així la fugida,
endavant, la vista altiva
i el dol anirà minvant.


I quan creui aquella porta,
la que veig al meu davant,
la que em crida i reconforta,
entonant: “No et facis mal”.


Cantaré amb totes les forces:
“He escollit i he renunciat.
He estat fràgil però sóc forta.
He estat , a la fi, capaç.”

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Arraulida

Arraulida

4 Relats

10 Comentaris

2085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola a tots! Escriure m'ajuda a retrobar-me, em relaxa, i m'omple enormement trobar les paraules oportunes......i rellegir-les, i veure que són les precises, les que buscava.

Tinc èpoques de tot, èpoques que sempre vaig amb la llibreta a sobre i mesos més tranquils, en que la llibreta descansa vora el meu llit.....però sempre tinc ganes de dir quelcom.

Gràcies a tots per la benvinguda. No sóc de moment una usuària gaire activa per manca de temps, però espero poder anar llegint i publicant forces històries. Salut!



Últims relats de l'autor