Adéu per sempre

No volia mirar-te als ulls. Em feia por. Mai m'havia sentit tant malament, tant sola.
Vaig notar la teva absència dins meu. Un seguit de calfreds van recórrer la meva esquena, però jo no podia mirar-te. Estaves allí, intentant-me dir que tot anava bé, però jo ni tan sols podia mirar-te als ulls, uns ulls cristal·lins, tristos, perduts.
De cop, notava que et perdies, i ningú sabia on anaves, però si que te n'anaves. Aleshores no vaig poder més. Em vaig estirar al teu costat, et vaig agafar de la mà. No volia que marxessis del meu costat, no volia que te n'anessis de la meva vida. Perquè? M'ho havies regalat tot, i ara sense motius, te n'anaves. T'endinsaves en un món desconegut ocultant el teu temor, la teva por a perdre'ns a tots els que havíem lluitat al teu costat. Tants esforços, de res havien servit. Ara, marxaves. No podia deixar-te allí sol, perdut en aquell món. Però em va tocar marxar, em va tocar deixar-te anar la mà, deixar anar tots els records d'aquella figura paterna, totes les imatges, tota la vida.
Feia estona que els meus ulls havien deixat anar totes les llàgrimes retingudes per no posar-te trist.
De cop, em sentia més sola que mai. Sense tu. Et vaig fer un petó a la galta. Tu no em miraves, però sabia que em senties, que el notaves. I te'n vaig fer un altre. I molts més. Volia abraçar-te, marxar amb tu, anar-me'n allà on tu anessis. Però va arribar l'últim petó, que va esdevenir en la meva memòria la resta de la meva vida.
Vaig deixar-te anar, dirigint-me a la porta sabent que era l'últim cop que et veuria. L'últim petó, l'últim instant en que la punta dels meus dits vàren deixar de tocar-te.
Em vaig girar i et vaig mirar, tu no em podies veure. T'estaves allunyant.
Vaig tenir que deixar-te, deixar la meva vida en aquella habitació que sempre he recordat. Ja ningú em podia donar tot el que tu m'havies donat. Vaig sentir un dolor molt fort al meu cor. No podia viure. Ja no et veia.
Tu te'n vas anar, em vas deixar desfeta, ensorrada, sola en aquest món real.
Recordo la persona a la que vaig tenir que fer-li l'últim petó, sabent que aquell seria el darrer, i ja no n'hi haurien més.
Ara vius dins meu, dins la meva consciència, dins la meva ànima, dins el meu cor.

En honor a la persona que em va donar el millor amor patern que em podia haver donat mai ningú.