Adés del passat

Un relat de: Noia Targarina


Adés del passat,
em va vindre a la memòria,
quan jugava a cuit i amagar,
i ens amagàvem,
records de la infantesa passats per mi,
no em sentia una dama,
i el demà em feia recordar vells temps,
no anàvem a la moda,
i ens vestíem com més bé ens anava,
ens agradava tocar la seda,
era un tacte que mai havíem tingut,
i ens sentíem especials,
i únics així era la infantesa,
jugàvem a ser millors persones,
i a conèixer gent que ens fessin sentir especials i únics.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer