Acrostic

M'agrada el darrer vers, quan dius que de vegades no es troba bé... malgrat tot, no deixa de ser la mare, no para...

felicitats!

angie

Carai, Arnau, m'has deixat parada, només amb 10 anyets ja escrius poemes per la teva mare i t'atreveixes a ensenyar-los a tots els relataires... Moltes felicitats!! Segur que ella estarà molt contenta i orgullosa de tu!

Has escrit un acòstic molt bonic i a més molt real, les mares mai no paren, encara que a vegades es trobin malament...

Una forta abraçada i molta màgia, petitó!