Absolutament jo

Un relat de: Trossets del que penso
Ara que ningú ens veu
ni ens escolta.
Em vull cremar en el teu foc
i consumir-me poc a poc.
No fa falta que sigui estiu
per patir amb tu,
meteorològicament calor.
Que és que t'agrada de mi?
Els meus llavis?
Crec que ni això...
Però m'agradaria demostrar-te
que un tros de carn,
no ho és pas tot.
Absolutament jo
serà el que serà.
Mai t'he enganyat.
Ara, ja seria massa tard.
Estic embolcallada en plàstic transparent
per que puguis veure,
sempre,
el que hi ha.
A foc roent
et marco la pell.
Ho sento.
Ja t'he avisat.
M'encantaria ser,
la teva debilitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer