Cercador
Absent a una classe de filosofia.
Un relat de: metamorfosiQuan et creguis sol,absolt de sentiments; corre, corre com el vent per fugir d'aquesta foscor. Dibuixa't unes grans ales, les ales del poder; del poder poseïr la llibertat. La llibertat d'escriure el teu Quixot i de pintar el teu Van Gogh. No etdeixis desfer per la pluja àcida de les malicies; no et deixis afonar pels dictadors amb ansies de sang. Sang que brolla de l'egoime, l'egoisme que ridiculitza l'amor. Simplement viu, viu per tocar els acords del plaer i les melodies del saber; del saber conviure amb intel·ligència, la intel·ligència d'escollir el camí de la felicitat.
Comentaris
-
Moltes gràcies![Ofensiu]metamorfosi | 27-03-2010
Feia temps que visitiva aquesta pègina però mi m'havia decidit a publicar els meus relats, quan vaig escriure aquest ho vaig tenir cla!! ^^
-
MANIFEST[Ofensiu]peter53d | 27-03-2010
Amb poques paraules has escrit l'únic que val la pena escriure
-
molt bé![Ofensiu]llacuna | 26-03-2010
Molt ben dibuixada aquesta realitat, i tant clara com les ales que comentes!
Salut!