A un ésser imaginari

A un ésser imaginari.

¿Qui és aquest ésser imaginari,
que s'apareix diàriament
i roman tan present
en el més profund de la meva ment?

¿És un àngel que m'envia el Cel
per a fer fondre el gel
que m'envolta, implacable,
fent la meva vida insuportable?

¿És una blanca Verge amb poder diví,
disposada a canviar el meu sinó
i tocar amb suau mà
el meu hivern per estiu?

¿Es una fada portentosa
que, amb la seva vareta miraculosa,
pretén insuflar-me vida,
on només hi ha gèlida ferida?

¿Es princesa d'un país imaginari
que em concedeix diàriament
la mercè de la seva mirada,
per a alleujar la meva pena despietada?

¿És tot això i molt més...

Admiro la seva noblesa,
em sorprèn la seva enteresa,
em subjuga la seva bellesa.

És aquesta la raó
Que la seva imatge romangui
En el més profund del meu cor.