Cercador
A tots els nens del món
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Pessigolles de la vida per fer riure la quitxalla,
que s'enganxen de seguida a l'acudit d'una rialla;
fer-ne un trencaclosques amb humor i simpatia,
i ensenyar-los l'alegria amb una endevinalla.
Empastifar-se la cara fent castells de sorra,
rentar-nos el seny amb l'aigua salada de la platja,
i prendre el Sol de l'estiu, per assumir tanta capacitat de consciència.
Per fer-los jugar amb un somriure a tot el món sencer;
perquè s'ho mereixen!!
Per acostar-nos a la seva innocència,
per dedicar-hi poesia quan el cor ho necessiti;
per posar-hi l'atenció quan el sentiment de l'infant ens ho demani.
A tots els nens del món,
perquè s'ho mereixen tot!!
Comentaris
-
estic amb tu[Ofensiu]salvatore vinyatti | 27-06-2004 | Valoració: 9
M'agrada veure com comencen a sortir poemes pensant amb els nens, els grans desvalguts, els més castigats, els que més pateixen.Tots els eforços que puguem fer seran pocs. Així que diria que hem de fer poesia que arriba més que molts discursos. Felicitats per la teva sensibilitat en aquest tema. Salutacions
-
EI!![Ofensiu]Queca | 26-06-2004 | Valoració: 10
Hola Marc!!
M'ha agradat moltíssim!!
No saps quanta raó tens, i el més trist de tot, és que sembla ser que no tothom és capaç de veure-ho.
Cada vegada que penso en tots aquells nens del Tercer Món, explotats, víctimes de la societat capitalista i del procés de globalització... No puc. Em treu de pollegera, això i tantes altres coses...
Crec, sincerament, que ets un gran poeta, no deixis mai d'escriure!!
Una abraçada ben forta!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872556 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.