A què tenia acces?(2)

Un relat de: Noia Targarina

Jo tenia accés a les persones,
però no podia fer un aplec,
em sentia en calma i sentia un silenci,
però deia cames ajudeu-me!
em sentia cansat,
i el meu cap estava cansat ,
i vaig sortir a passejar amb una capa vermella,
no estava dins a casa,
i veia el cel blau i no podia veure el sol,
era com jugar a escacs i fer escac i mat,
era escassa la vista del paissatge,
però davant meu veia el llac tot bonic,
però de sobte es va espatllar el paissatge,
va sortir la negror d'uns llampecs,
i vaig córrer per arribar a casa,
i trobar-me com a casa.

Comentaris

  • Entre les persones. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2023 | Valoració: 10

    Un poema entretingut i a la vegada amb un bon sentit de l'humor. Amb capa vermella mirant el cel, és la teua formació.
    Molt bon relat, Noia.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT