A l'estiu tota cuca viu

Certament, és a l'estiu quan t'adones que el rellotge biològic de la natura ha reprès el seu tic-tac, i te n'adones que no ets l'únic ésser i que milers d'espècies desperten del seu somni hivernal.

I quin és doncs l'inconvenient?

Senzillament: totes les petites bestioles, que d'una manera intrèpida s'aventuren a introduir-se a través d'escletxes, finestres o altres forats en els teus dominis.

Val la pena dir, que una de les majors delícies de l'estiu és anar, havent dinat, a jaure una estona. I és en aquella lenta fugida a perdre el món de vista, on encara es mantenen lúcides dues o tres sensacions precises, que perceps un murmuri o un brunzit llunyà per després sentir un pessigolleig just a la punta del nas. Un pessigolleig, que esdevé persistent, enutjós i molest. En un primer moment, amb indolència, aixeques una mà per espantar l'intrús o intrusa que furga en els orificis del teu nas, i tornes a ensopir-te en aquella dolça letargia. No han passat ni cinc minuts quan es torna a oir el voleteig i el zum-zum impertinent. Llavors, amb gran esforç i molta mandra, les parpelles s'obren i, així com de reüll, veus la intrusa indomable i esquifida mosca tornar a planar aquesta vegada en la galta, fent el seu típic pessigolleig. Simultàniament, ens mirem de fit a fit, aleteja, fa una pirueta i aixeca el vol per de nou planar en l'altra galta. Aleshores, el semblant de la cara et canvia instantàniament, passant d'una placidesa a un rampell irat; l'espantes amb un brusc moviment de cap i maldes per sacrificar-la, però, la indomable és ràpida, astuta i àgil; i molt graciosament reprèn el seu vol intrèpid.

Així doncs, intentes, endebades, retrobar el somieig, quan el zum-zum de nou contraataca. Definitivament, desisteixes de jaure una estona.

Avui és el tercer dia que una mosca petulant i ximple m'importuna, demà ens tornarem a veure les cares i potser l'anihilaré i acabaré fent la tan anhelada becaina d'estiu.