Cercador
A l'arc passiu de les meves atmosferes
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Colors difosos i dies efímers,
Al pèndul dissolt que batega
Dins un pit que no respira,
Ombres i arpegis
I notes de música buides.
Vaig oblidar-me del nom de les hores,
I ara quequejo mots inconnexos.
Per més que m'esforço a trobar-me,
Més endins de mi,
Astorat,
Em perdo.
Buit,
Com un vas trencat de solitud,
A voltes lluito contra el Sol
Que il·lumina altres cels que no són meus;
Però la foscor del seu menyspreu
Acaba per glaçar-me la raó.
Bocabadats, ocells solquen cels de pluja,
Mentre jo, moll d'incomprensió
M'endinso en terres turbulentes,
Sorres movedisses,
Cràters i fulles seques.
I el pèndul torna enrera,
I agafa embranzida per creuar-me la vida
I calar-li foc a la meva arbreda;
Mentre les hores s'escolen lentes
I cap més Sol d'indiferència puja
A l'arc passiu de les meves atmosferes.
Comentaris
-
Musical[Ofensiu]Nurithy | 11-02-2007 | Valoració: 9
... però en algunes línies expressa massa velocitat i crec que realment s'hi ha de passejar i admirar el poema una estona.
-
de la musique...[Ofensiu]F. Arnau | 02-11-2006 | Valoració: 10
Magnífic poema que regalima musicalitat per tots els porus. En això estic d'acord amb el vers de Verlaine. Es pot prescindir de la rima i també del metre, però si no hi ha "musique"...
Què ens resta? -
m'agrada[Ofensiu]Lady_shalott | 29-10-2006 | Valoració: 10
el ritme musical del teu poema contraposat a aquest desfici de sensacions amargues i de desesperació que passa per aquest recorregut hipnòtic de les vostres esferes.
Pel meu gust un pel llarg el títol, però com tots els altres poemes que té llegit d'una qualitat poètica impressionant. Et sents petit i no-res davant dels teus poemes...
Ei, però que encara vendelpla no continuï mar de fons és genial, basada en un llibre per cert.
Molta sort i ànims amb això de la novel·la!!
Una abraçada,
La dama de Shalott
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775783 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44