A lady with a violin

Ella toca el violí
asseguda vora el mar,
regalant cada llàgrima
a les fortes onades.


Espera el seu amat
guardant cada record,
evocant cada paraula.
Lentament deixa morir l'esperança
de tornar-lo a veure
ni que sigui tan sols un instant,
tan sols una última mirada.


Cada segon que passa
és un vidre clavat
en les profunditats del seu cor.
Sagnants ferides que no fan més mal
que el dolor de l'eterna absència,
de l'eterna soledat.