A l'abordatge

-No s'hi val, t'he matat jo primer, t'he travessat l'estómac amb la meva espasa i no hi ha ningú que sobrevisqui a una ferida així, ho deien a Arma Letal.

-Va, tiu, què dius? Jo t'he tallat el cap fa estona i un pirata sense cap no em pot matar. I mira, mira què faig amb els meus budells, els recullo així i me'ls torno a ficar a dins. Ja està, ara ho grapo i ja estic curat!

- Però tu ets tonto o què? No et pots grapar la panxa, s'ha de cosir, com fa Terminator, i abans s'ha de mullar la ferida amb wiskie, per desinfectar-la, com feien als westerns. Com a molt et pots posar un drap a la boca per no tallar-te la llengua si et mossegues...

La Leticia es mira la discussió des de la coberta del seu barco. Ha tingut més sort que el Guillem i el Marc, el seu vaixell pirata és una butaca de pell mentre ells només tenen tamborets. Però precisament perquè la seva caravel·la és tan resistent, no l'ataquen mai. Seria com si una pastera volgués abordar al Queen Mary.

-Nois, va, ataqueu-me una mica, encara no m'ha abordat ningú....

-No et fot, la nena, té el millor barco, l'espasa homologada de Piratas del caribe, el pegat de l'ull i la bandera pirata i a sobre es queixa. Agafa tu el tamboret, si vols, ja veuràs com t'abordem.

Val, diu la Leticia, l'agafo, però no em podeu prendre el pegat, encara que em mateu. El Marc salta damunt la butaca mentre la Leti es canvia al tamboret. Encara no ha tingut temps de pujar-hi que el Guillem ja l'està assetjant amb el pal d'escombra. La Leticia crida i sacseja la seva espasa amb un estil que faria riure els pitjors corsaris.

Els crits de "a l'abordatge" dels dos nens no els deixen sentir el timbre del telèfon, ni la veu de la mare del Marc i la Leti, ni el seu to de preocupació. Quan penja l'auricular, va cap a l'habitació i obre la porta. Es troba la Leti per terra i el Guillem arrencant-li el pegat de l'ull. "Deixa'm! M'ho has promès!" "Burra, els pirates no fan promeses!!!!!!!" "Mamaaaaaaa!".

- Guillem, carinyo, que avui la teva mare no et pot venir a recollir, de fet el millor és que dormis aquí amb el Marc, et prepararé el llit.

Tan aviat com la Dora tanca la porta, se sent un xiscle d'alegria dels tres nens. "Bieeeen! Podrem veure Piratas del Caribe a la meva habitació! Saps que tinc la versió comentada?"

- Què dius? Aquella en que expliquen com es mouen els esquelets? Què guai!!!!

La Leticia no ho veu clar. Sa mare estava molt rara, com quan el pare va estampar el cotxe contra aquell contenidor.

- I com és que no ve a buscar-te la teva mama?

- Deu ser a la feina.

- I per què no ve el teu pare?

- També deu estar al despatx.

- Enfeinats tota la nit? No sé... I si li ha passat alguna cosa? Potser s'ha mort, vaig sentir per la tele que han augmentat els accidents de cotxe.

- Ma mare no té cotxe.

- Potser l'han atropellat. O potser s'ha mort de càncer, ara tothom es mor de càncer, es queden calbs i després es moren.

Escoltant l'interrogatori morbós de sa germana el Marc la penjaria del pal major si en tingués un. La millor manera de parar això és distreure'ls.

- Tornem a jugar? Va, Guillem, vas guanyant, m'has clavat l'espasa al l'estómac i m'estic dessagnant.