¿A la saLut, i l'enfermetat, fins que la mOrt us separi?

-Si, vull.

No sabia el que li esperava, ella creia en un amor per sempre, sexe gustós i que la tractés com qualssevol persona es mereix, i per començar, no van anar de lluna de mel, tots dos eren de classe baixa i no tenein suficient capital ni per anar a la més porpera pineda de mar...

Ella no treballava, tot just volia començar la carrera peró, però ell li va demanar com a condició per casar-se que deixés els estudis.

Ell, en canvi treballava en una botiga de queviures, peró tot s'ho gastava en festes.

Era alt, forçut, duia un tatuatge negre amb un símbol que fins i tot ell en desconeixia el significat. Una samarreta negre on amb lletres clares i precises hi ordenava mort a tots els hippies.
Botes negres, texans blaus, i uns tirants vermells foscos.
La seva actitud era de noi dur, d'aquells que no ploren, tenia els ulls negres i mai l'havien vist somriure en tot cas que anés torrat.

Ella, popularment coneguda al seu barri com l'skineta, una noia de cabells negres tallats al més pur estil skingirl, amb els ulls verds foscos, que sempre vestia fandilla de quadres i mitjes negres, va acceptar tota una vida de maltractes crits i insults, enamorada només del físic del seu princep que més que blau, era alví...

Després de la setmana de festa del noi per celebrar el seu matrimoni, ella es va quedar embaraçada del primer dels 5 fills, i va començar a fer la vida que faria des d'aquell dia fins el dia de la mort del seu marit.

A ell el van fotre fora de la botiga per arribar tard sistematicament i en poc temps va començar a treballar de paleta, a l'obra del costat del pis on vivien. Però en realitat mai hi treballava.Es passava el dia a la taverna del costat de l'obra, on treballava una antiga amiga de la noia popularment coneguda com la zorra, i que s'havia fet molt amiga del seu marit...

Veia sortir el sol cada dia, amb l'impotència d'haver de viure soterrada sota la capa que segons ell la cuidava i protegia.

Poc després van nèixer dues nenes, bessones, que van venir separades d'un mes del segon noi de la familia.

Vivien en una casa de 70 metres quadrats, ella cuidava als nens, els anava a buscar a l'escola, els dutxava, els hi feia el dinar el sopar l'esmorzar i un petit brenar que feia que el sou del seu marit es consumís en mig mes.

Ell, en uns anys, va començar a pegar-la, per desforgar-se del treball, deia.
Ella no sabia a qui explicar-li, fins que va assumir que amb l'unica amiga veritable que podia parlar, era amb una LG Intellowasher de 7 quilos de carrega.

Els nens van creixer, dos dels nois van seguir els passos del seu pare, i l'altre noi va sortir hippy, però poc li va durar. El seu pare no va aguantar ni samarretes de ralles, ni pau, amor ni marihuana.

Les dues noies restants, eren més aviat normaletes, fins els 16 anys, que una es va quedar embaraçada d'un noi que no s'en va ocupar i l'altre es va fer prostituta del barri de Gràcia.

Ella, feia anys que no lluitava pel que tota la seva joventut havia lluitat, tanta rabia consumida per destruïr el capitalisme i d'altres, i ella mateixa s'havia enamorat de la figura d'home perfecte que la televisió els donava als adolescents del 2005 i que com no, la potenciava el capital d'un pais que no avança.