a la nasa tan se'ls en fot... poema

a la nasa
tan se'ls en fot
la mort de la ràbia
perquè mori també el gos amb tots ells


saben bé
que juguen el paper inacabable
de l'invent de futur de tots els nostres dies... i encara més
si tots els seus juguets
són tan i tan experimentals,
que fins i tot tu
que llegeixes el futur
d'aquest nou poema que és present però que se'n va cap al futur -mal que em pesi haver de repetir per tres vegades la paraula futur, que ara ja en són quatre si contem la de dintre dels guions-

doncs
encara saben més bé
com manipular les andròmines,
manupulant-nos a nosaltres com a formiguetes,
tenint en compte
tot el meu respecte
per aquesta espècie tan petitoneta, però a la vegada tan extraordinària i fascinant... ells s'ajuden entre ells, s'organitzen
i nosaltres
som més afins
a fotre'ns els plats pel cap
els uns amb els altres


i és que a la nasa
tan se'ls en fot
la mort de la ràbia
perquè mori també el gos amb tots ells


anada d'olla...

mmm, potser no tant!!! i tres signes d'admiració,
i t'admiro
perquè m'admires i em llegeixes

perquè saps
que la bogeria no existeix
si el poema es fa evident...

i etern
en la lluita incansable,
tot i que jo em torni boig
per fer-te un camí més planer
en aquesta bogeria col.lectiva

i ja no sé si estic més boig avui que no pas ahir... tot i que de totes maneres, sempre serà una bogeria saludable, agradable per qui la rep, primitiva perquè el poeta pugui cercar el més enllà, tot tal i com ho deia en algún dels meus últims versos de fa poc


sóc conscient del paper que jugo
en aquesta davantera
plena de capullos assassins
que tot ho prenen dels altres
i que tenen la barra
de demanar un esmorzar
just abans de jutjar-los pels seus pecats... i que ningú digui que no cal abusar de les situacions conflictives,
que ja prou que ho fan
tots els que remenen les cireres
embutxacant-se
fins a l'última gota de set
que tenen per un podrit euro


llegiu...

llegiu
i apadrineu
aquestes paraules
sorgides d'un cor rebel que les ha creat