a la meva vida

Un relat de: Marc Freixas

sempre havia pensat
que la meva vida era una misèria,
i que tenia la misèria
a dins del cap,
a dins del cor,
i a dins del cos

quina poca il·lusió que em quedava,...


ara penso
que és molt millor prendre's la vida com un regal caigut de la felicitat que desprenen els somnis

ara penso
que la vida és un pou de riquesa personal,
i que la riquesa personal
és dins del cap,
dins del cor,
i dins del cos

quin munt d'il·lusió que encara em queda,...

Comentaris

  • Em transmets ganes de viure[Ofensiu]
    lilium | 24-03-2006 | Valoració: 10

    És un poema a la vida, perquè com dius tu i molta gent la vida és un regal i s'ha de viure el millor possible i amb positivisme, amb ganes de lluitar pel demà.
    Desitjo que siguis molt feliç i ho desitjo a tothom.

    T'aprecia, Lilium

  • Viure[Ofensiu]
    Azalea | 17-03-2006

    tornar (o començar) a tenir ganes de viure... què millor? Així és com es comença a viure.
    M'agrada.

  • m'agrada[Ofensiu]
    jaumesb | 02-02-2006 | Valoració: 10

    a on vas

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.