A la Carme Cabús

Vull deslligar-me i deslliurar-me,
vull despertar-me i descarregar-me;
ho vull, i si més no ho desitjo amb força.

La Carme m'ho va dir amb les paraules del reforç artístic;
amb la intensitat poètica que desprèn,
i amb la tendresa necessària adquirida de talent.

El somni suma amb la il·lusió,
tot el poder del desig sencer que tinc;
vull descobrir-me per dins dels pensaments,
i vull inventar-me cada dia d'una manera diferent.

Vull deslligar-me i deslliurar-me,
despertar-me i descarregar-me,
descobrir-me per dins,
inventar-me cada dia;
ho vull, i si més no ho desitjo amb força.

Vull el somni de tenir-te amb la paraula;
vull somiar amb la intensitat que desprèn la teva poesia,
i vull tenir el poder de tot el desig sencer,
i de tota la il·lusió entregada, en les teves paraules de reforç artístic.

Vull tenir el meu cor ple d'amor,
per donar-lo a tots els qui m'estimen;
per escriure-li a l'amor, tots els versos que em siguin possibles.

Vull somiar i tenir el poder;
vull fer el bé amb la meva llengua,
i trencar el passat fosc de repressió,
per refer la possibilitat del nostre futur.

I el nostre futur serà possible amb tots els parlants del català;
entre tots escriurem les pàgines d'or de les nostres vides,
dels nostres somnis,
de la nostra il·lusió,
dels nostres cors plens d'amor,
i de la nostra estimadíssima parla.

Ho vull, i si més no ho desitjo amb força.