A flor de pell

Un relat de: Trossets del que penso
No cal que sigui estiu
per sentir la teva calor
a flor de pell.
Quan tu ets a prop,
el motiu és un batec,
la teva olor,
la sensació que sense tocar-te
m'inundes tot el meu jo.
El mirar-te crea condició
d'aproximació.
Vull trencar les normes
que no em permeten passar
i així iniciar,
el que tots dos,
estem esperant.
La suavitat del que toco,
m'incita al desig.
El pecat incontrolat
de tenir-te sols per a mi.
A flor de pell
en mig de molta gent.
Pobrets, ells que sabran,
si el que toco
és la suavitat d'un sentiment molt gran.
La brisa del mar ens farà d'abric
d'un estiu,
on no fa falta que faci calor
per sentir la teva pell.
Quan tu ets a a prop,
el motiu és un batec,
la teva olor,
la sensació que sense tocar-te,
m'inundes tot el meu jo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer