Cercador
A flor de pell
Un relat de: Trossets del que pensoEm dona igual sentir el fred.
Si és això el que sento a flor de pell.
El riure,
el caminar,
el patir
i l'estimar,
comencen per un mateix.
Quan s'espera que la vida,
s'allargui fins l'infinit.
i de sobte,
algú en talla el fil,
t'enfades,
pel que mai més, ningú podrà tornar a unir...
La moneda a donat creu.
La història ja s'ha acabat.
El desig es torna gel,
si tu no hi ets al meu costat.
Tremolar és un instint,
per tornar a entrar en calor...
després que la tristesa,
m'hagi envaït el cor.
Mes, sols conec una solució.
Caminar un pas cada dia,
tot sentint l'emoció,
de compartir amb tu aquesta vida,
fins que m'arribi la mort.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades