A dues passes

Mai t'havia sentit tan aprop de mi, només a dues passes. Per a mi molt aprop, per a tu...
No ho sé. No sé si estem massa aprop, o massa lluny, per a tu. T'ho hauria de dir, però no puc.
I si no t'agraden les noies com jo? I si t'agraden com jo però jo no et faig el pes? Masses preguntes, poques repostes. M'ho penso massa, no vull ficar la pota, però no tinc paciència i s'acaba el temps.
Tic-tac. Tic-tac.
He de fer alguna cosa, no puc estar de braços creuats mirant el què ens passa, he d'actuar, però no puc.
Tic-tac. Tic-tac.
Temps, el necessito, em fixaré un temps per pensar, recapacitar, refelxionar. Set dies sense veure't, això m'ho he promès, i així ho compliré.

No puc dormir, penso massa, si tinc sort puc acuclar els ulls un parell d'hores.

>>Passen els 7 dies i ja he pré suna decisió. Surto al carrer i de vint passes que faig per estar amb tu, amb dues ja en tinc prou. Cara a cara, no tinc paraules, només t'agafo pel coll i suament els teus i llavis i els meus és besen, suament, el temps s'ha aturat, no tenim cap pressa, ningú ens espera...

Pum! Obre els ulls, he caigut del llit, miro el rellotge i eren les 4.55 de la matinada. he tingut un somni, però m'ha desconcertat més del que estava. Demà passarà una setmana de la promesa, he de prendre una desició... però quina?