a dins les venes

A dins les venes, què no passa, si no més que un altre dia, que fa la traveta amb aires d'impertinència.
Llevem-nos demà i tornem-hi que no ha estat res, s'ha acomodat durant tants anys el vístimisme que ara li tinc repelús. Sóc feliç i ja no m'entesto a negar-ho.
Però qui mereix les meves tortures, grans incontinències mentals escrites compulsivament? Qui voldrà demà llegir-les?
Em sap greu pels qui aguanten ara i avui, d'aquesta manera tan incondicional i diplomàtica, la diarrea diària d'aquesta nina que es creu el centre de l'univers. Espero que el propi reconeixement m'eximeixi de part de culpa.
La façana blanca separa l'esbatec dels nens que encara senten una il·lusió humil per una cosa tant absurda com una baldufa, que com tot, no fa més que repetir-se. Girar i girar sobre un eix dominant que anirà perdrent la força i l'abatirà. I tot en aquest carrer engalanat d'excavadores, terra amuntegada i caos emparat en un canvi de look d'aquest poble de pena que em veurà celebrar en la solitud més espantosa el meu 29è nadal. Patina la negativa, he dit que sóc feliç i ho repeteixo, però deixa'm, nina tu, exposar aquest desordre i convertir-lo en emigrant del meu petit asteroide: m'he comprat un sofà, i resultarà més còmode escoltar les nadales i veure la nefasta programació de les tardes d'àpats exagerats.
Massa soroll, massa crits i rialles a fora, quan aquí ningú diu res. El no saber res, no esperar més, plorar per res i un estrany interés pel no-res em fa d'unica companyia a la que la merda de victimisme m'empeny i si no hi ha res per queixar-se, bon recurs és el nadal, que s'acosta.

I ara va i apareixes tu. Un tu present en nadals, d'ara i fa uns anys, tu d'ahir, d'avui, de demà i del dia aquell i tants d'altres. Aquell tu soterrat del que no m'havia concedit ni l'atreviment de somniar. Un tu que es tapava el passat nadal amb el meu ponxu de llana, un tu que es tapava no fa gaire amb un coixí, abans d'apropar-se i fer-me un petó.
Pero que no em coneixes? No m'has llegit prou? Un 'tot controlat ' no sé com es menja, tot i que sàpiga pronunciar-lo amb contundència.
No t'hauries d'haver acostat mai, si no tens previst tornar-ho a fer més. Qui s'acosta a mi ha de ser per quedar-s'hi, i tu això ho hauries de saber, que m'has llegit el batec.
Minva el soroll i minva la indignació per aquesta pesada insistència aliena en el meu benestar. Ja tot ha emigrat.
Tot és més difícil un cop comences a pensar i potser és que ja va sent hora d'anar a dormir per deixar d'escriure bajanades. Ja vaig veient que demà m'adormiré de nou, i arribaré tard a treballar. Però feliç, com ara.