A corre cuita

A corre cuita, i en silenci
m'endins en un bosc... abstracte,
pintat d'espais humits,
coberts d'herba fresca.

Trobo just, amunt les arrels d'arbres,
Somnis...
Oblits...
paraules mai dites...

S'accelera el metrònom del cor,
on el trepig de les fulles
marca el ritme i la cadència ,de la sang que brolla
de l' escorça
de l'últim arbre del fons

Gotes de pluja, humitegen l'escena.

Tremolo, m'agito, amb esgarrifança al cos.
M'aixoplugo esperant l'encisadora albada.

A l'oïda se m'apropa silenciosament el cant agut
d'un ocell proper, perdut en el mateix marc
de improvisada tristesa.

Ja es fa clar
i la nit deixa d'acaronar el bressol
de les llàgrimes

Retrobo l'escalfor que l'astre rei
em deixa ,de sobte, sobre l'espatlla.
La broma deixa pas a la visió nítida dels colors
que ha desdibuixat, la nit

Veig de nou, començar el dia i deixo de veres
de plorar