Cercador
A cau d'ocàs
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Lentament, com si em volguessis negar l'aire,
Desdibuixa'm l'esguard per què no et miri
L'ànima nua i el cor bategant,
Concentra't i desintegra'm, però lenta,
Molt lentament.
Pots mullar els dies amb l'oli daurat
Dels teus cabells,
I somriure mentre teixeixes una teranyina
D'indults i promeses,
Després dels meus errors,
De les meves faltes,
I pots empedrar els carrers
De les nostres mans enllaçades
Amb l'ivori iridiscent del teu somriure,
I tanmateix,
Jo seguiria essent un insecte presoner
De les meves pròpies errades.
Però així, a cau d'ocàs,
Em regales secrets de perdó i la teva mà,
Tendra i generosa,
Em concedeix novament una carícia enamorada,
I jo em perdo enmig del desconcert,
Del niu de sols infinits que s'expandeix,
Universal, al teu si afectuós i càlid,
Que brolla apassionat entre els teus llavis,
I esclata perfumant l'oxigen amb el teu nom.
Comentaris
-
retrobar-se...[Ofensiu]ROSASP | 27-12-2004
Quina manera més sublim de demanar perdó.
Quan reconeixem les pròpies errades i així i tot ens acceptem i retrobem de nou, totes del forces de l'univers ens acompanyen.
És un poema preciós.
Felicitats i fins aviat! -
És un poema...[Ofensiu]Llibre | 27-12-2004
com t'ho diria? Amb començament i final. I sé que aquesta observació pot sonar absurda, però és que de vegades els poemes aporten sensacions, sentiments, il·lusions... però pocs tenen una història amb principi i fi al seu darrere. Aquest, penso que sí la té.
En al primera estrofa, en la qual et dirigeixes a la persona estimada, li demanes la possibilitat de "desaparèixer". Però és un "desaparèixert" que implica "demanar perdó". I vols que sigui ella, aquesta persona, qui ho faci.
I aquesta petició es recolza en l'enumeració que fas a la següent estrofa, amb uns versos d'imatges entranyables i jocs de paraules molt ben trobats.
I és en la tercera estrofa quan les dues persones, superats els conflictes, es retroben.
M'ha agradat. El poema, el ritme, la música. Tot.
Salut!
LLIBRE
-
M'ha agradat[Ofensiu]Lavínia | 26-12-2004 | Valoració: 9
perquè és un relat que destil·la passió, tendresa i un xic d'agraïment per la companyia, però tot enmig d'una atmosfera evanescent amb verbs com "desintegra'm", "desdibuixa'm"... Molt bonic
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775846 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44