A bord d'un bufet

L'Isidre sempre havia volgut navegar.

De petit s'arremolinava entre les mantes del seu llit, tancava els seus ulls tant fort com podia i, plàcidament, s'adormia pensant en flotes de guerra, vaixells de pirates, canons, abordatges i batalles en mig dels oceans. Ho tenia clar, de gran volia ser mariner.
Els seus pares, que s'esforçaven a engendrar un home de bé, veien que l'esperit aventurer del seu fill no el conduiria pel bon camí, i recorrien a tot tipus de mètodes per reprimir els desigs del menut tot ensenyant-li, així, els beneficis de ser un bon advocat.

A l'edat de 24 anys l'Isidre tenia feina en un bufet i es guanyava molt bé la vida. Els seus ingressos li permetien gaudir de viure en una casa enorme, de posseir tres cotxes de la millor marca i una televisió d'última generació. Tenia una vida acomodadament rodona. No tardà gaire en trobar l'amor de la seva vida. Es casà i tingué fills.

Tots els seus familiars i amics el consideraven un home fred, d'ulls moixos i d'escassa amabilitat. Feia molt temps que havia perdut la picardia i la il·lusió, que tant desbordava quan era xic. Tothom ho atribuïa a la duresa que comportava tenir una feina com la seva. En el fons, pensaven que era normal que no estigués mai d'humor, havent de suportar tantes hores de treball diàries al bufet.

Un bon dia d'Agost, l'Isidre va decidir aprofitar un dia de festa per anar a dinar amb la seva filla a un petit poble de costa. Coneixia un restaurant magnífic on es menjava el millor marisc del país.
Un cop pagada la factura, que pujava considerablement, sortiren a estirar les cames pel port. La brisa marina els acariciava la cara i els hi humitejava els cabells. Era una tarda idíl·lica. Caminaven lentament per no deixar enrera l'olor salina del mar.
La Xènia s'aturà i es queda mirant les barquetes de fusta que suraven prop del moll.

- Saps què, papa? de gran vull treballar i viure en un vaixell.

Isidre es quedà mut. No s'ho esperava. Desvià la mirada cap a l'horitzó, allà on les ones juguen amb els núvols, i sospirà efímerament . Una llàgrima recorria la seva cara.

- No, filla, tu has de ser una bona advocada com la teva mare i jo.