60 somnis de natura morta

I
En bosc perdut,
arbre nu
es caga en
sa verdor caduca.

II
Fulla rebel
resisteix
caure de l´arbre
per por de perdre
sa ombra.

III
Ungla vanitosa,
viola pell eròtica,
èbria de purpurina.

IV
Raig de llum
trenca diamant
a l´entrar
per cara prohibida.

V
Mar foll
vol cabre en galleda de nin
per tornar a ser infant.

VI
Gerro amb flors de plàstic
demana aigua
per enganyar la vida.

VII
El cor a la ment
i la ment al cor:
ara penso foc
i estimo fredament.

VIII
La son
dorm amb pistola sota el coixí
per matar els insomnis.

IX
M´obres el cor,
però no hi puc entrar,
està ple de gent.

X
El peix
psicòpata-esportista,
ebri d´oxigen,
mata l´hidrogen
de l´aigua.

XI
La por,
amagada rera l´ombra
de la por,
respira fons quan
el sol s´apaga.

XII
El cul,
- alta autoestima -,
presumeix de ser
els llavis sensuals
de la merda.

XIII
Pollastre a l´ast
dóna voltes donat pel cul
somiant tribus vegetarianes.

XIV
Piercing nasal
usa clínex mentolat
per seduir grips pituitàries.

XV
Forquilla coqueta
desafia ganivet psicòpata
en crims culinaris.

XVI
Paper higiènic,
somia chanel-5
mentre flaire la tragèdia.

XVII
Darrere el sofà,
pell de pipa
mal escupida
somia girasols guapos
entre borrisols
de merda clandestina.

XVIII
Lluç congelat
fot cosses amb la cua rígida
a la data de caducitat.

XIX
Rap fresc emprenyat,
cueteja el preu:
porta aquí, entre gel,
tres anys i un dia.

XX
D´una gota de sang,
caiguda en un full blanc,
neix Agatha Christie.

XXI
El comandament a distància
domina el món:
destrueix en un instant
Gran Hermano,
telenotícies o una telenovela.

XXII
D´un gra de blat,
surt una pizza
amb tires de pebrot vermell
al cap.

XXIII
Si el mar perd la sal,
morirà embotellat
en garrafes de plàstic.

XXIV
Cadira vella asseu el foc
i conta a les flames
vells secrets
de privades cambres.

XXV
Ull de muntanya
busca cara
per veure el mar.

XXVI
TOT
es va casar amb
RES
i van parir
QUELCOM.

XXVII
Banc del parc
porta pota enguixada
per un pet mal disparat.

XXVIII
Gallines amb uns bons ous
dominen galls estèrils.

XXIX
Ombra abandona cos
perquè no s´assemblen gens.

XXX
gos borda a la lluna
perquè li falta un tall.

XXXI
Cireres,
fruites lesbianes,
pengen arrecades
en cossos nafnaf.

XXXII
Si el silenci parlés,
moriria de sobte.

XXXIII
Chopin tocava el piano
amb l´ànima,
els dits només treien la pols.

XXXIV
Sabates fereixen peus,
no s´han posat d´acord en la mida.

XXXV
serpent canvia de pell
per motius polítics.

XXXVI
Per una esquerda del parquet,
treu el cap el veí de baix
cagant òsties!

XXXVII
Va accentuar tan fort la "ó"
que la matà
i el "camió" es quedà en "camí"_ ,
mai va arribar a destí.

XXXVIII
Tothom menja amb el nas,
ningú se´l treu per menjar.

XXXIX
Neurones investiguen
qui d´entre elles
ha tingut aquella mala idea.

XL
Ella li roba el cor
i ell presenta la denúncia.

XLI
Calcetes tacades de sang
perden sa innocència.

XLII
Els arbres són àngels caiguts:
la copa al cel
i les arrels a l´infern.

XLIII
Volia comprar el món
i ni tan sols
va poder pagar
la hipoteca.

XLIV
En cotxe de lloguer
viatja l´ànima comprada.

XLV
Per sobrepes,
la formiga no pot entrar
en el món dels microbis.

XLVI
Mozart, de petit, era un geni,
per això no volia fer-se gran.

XLVII
De tant caminar
les sabates es quedaren
sense peus.

XLVIII
Els vençuts no tenen memòria,
els vencedors escriuen la història.

XLIX
La por dorm amb el llum encès
per por de la por.

L
Carregat de cadires
busca un lloc on poder seure.

LI
La porta no té casa,
perquè la clau és falsa.

LII
La cançó recull donatius
per la seva lletra tan pobre.

LIII
El mirall, al caure,
trenca la meva cara
en mil bocins.

LIV
Si les monedes no brillessin tant,
no hi hauria tanta avarícia.

LV
El sibarita morí de fam
damunt una muntanya de pa.

LVI
Somio que somio
i el somni és de somnis.

LVII
La lluna s´apaga,
no pot pagar la factura
de la llum que reb del sol.

LVIII
Estava boig per mi
i el vaig tancar en un manicomi.

LIX
Va beure tanta aigua
que morí aigualitzat.

LX
Fa 50 anys de casats
i encara es mor per ella.
( collons!,
quina llarga agonia! )