Cercador
28
Un relat de: Trossets del que pensoEra 28
i el futur es va parar.
Tant és el número.
Per a mi tots els dies ja són iguals.
De dia surt el sol
i de nit, la lluna em ve a buscar.
L'aire que respiro sembla embotellat.
Si tanco els ulls veig els teus
o sigui que prefereixo tenir-los tancats.
Tot és poc per recordar-te.
Tot és massa estimat, germà.
Per molt que hi penso
no puc entendre
per que ens vas deixar.
La vida és capritxosa
i no entén de lleialtats.
Però aquesta va passant
i els teus records ens queden
per, sense voler,
fer-nos mal.
La meva pena ja no té cura.
Sols em podré salvar
el dia que tu i jo
en algun lloc,
ens puguem tornar a abraçar.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades