18 de Juliol 1936: 70 anys. Cal no oblidar

Dia 18 de juliol, varen fer 70 anys, en que un grup de militars insurrectes amb caires fascistoides, s'aixecaren en contra del govern de la república legalment constituït i triat democràticament a les urnes (ara tenim encara una Monarquia imposada pel franquisme que no té res a veure amb aquell Govern elegit democràticament).
Després d'aquell cop d'estat i ajudats pels països on ja feia estona que començava a gestar-se el feixisme amb la vessant alemanya i italiana, es va desenvolupar la cruenta guerra incivil (1936-39). Tres anys per derrotar l'exèrcit republicà, destruint la dignitat d'un poble i més tard 40 anys per acabar de subjugar-lo.
Cal no oblidar. Cal que hi hagi una memòria fresca del que va ocorre. Cal que no quedi únicament la visió i la versió dels dèspotes "vencedors". Dels "nacionals", que intentaren per totes esborrar el sentiment de la democràcia. Que actuaren impunement contra tot el que feia olor a republicà o de partits d'esquerra i encara més, quan sense cap tipus de motiu algun, humiliaren, reprimiren i assassinaren a persones pel simple fet de pensar d'una manera que no els convenia. Crearen el que jo anomenaria terrorisme d'estat: Tots els que no havien estat amics del règim des d'un principi, eren enemics, inclusiu acabada la guerra i s'estava permès fer-los el que fos. Tot això amb el beneplàcit de l'església catòlica, apostòlica, romana i feixista, que va portar baix pal·lio durant molts d'anys al dictador.
Aquella Església en la que pràcticament la majoria del bisbes, signaren en 1937, la carta on declararen aquella cruenta, injusta, i incivil guerra, com a "guerra de cruzada para liberar a España del comunismo". I encara no ha demanat perdó, així com tampoc s'ha posat cap tipus de penitència (emprant les seves paraules) perquè els siguin perdonats tots els pecats que cometeren a canvi d'un sucós negoci: El control complet de l'educació.
Devem recuperar la memòria històrica i la visió i versió dels "vençuts, però no convençuts", reprimits i callats. És un deute que tenim amb els nostres fills i amb els nostres nets. No es pot cementar res de bo sobre la falsedat i la mentida.
De segur que n'hi hauran que s'oposaran. Ja els coneixem, ja sabem de quin peu es calcen i també sabem que part de la seva nissaga, es va fer poderosa a l'ombra del dictador Francisco Franco. Ara mateix encara hi queden els seus fills de la gran "mamma".
A la República la va vendre tothom menys els republicans. Els països demòcrates d'aquell moment no es prengueren massa interès en intentar salvar-la i protegir-la en contra de l'acció feixista. Malgrat poder veure i contemplar l'acarnissament de l'exèrcit nacional en contra de la població civil espanyola: Bombardeig de Barcelona, Guernica, Màlaga (amb les mentides d'un dels Generals, Sanjurjo, em sembla recordar, prometent que no atacarien a la població civil i deixaren les carreteres sembrades de cadàvers de civils que l'abandonaven).
León Felipe, en el seu llibre "Antologia Rota" (primera edició 1957 a Buenos Aires) ho descriu de manera claríssima, en el seu poema "Oda rota" endemés els posa nom: A Anglaterra li diu "La gran raposa de occidente" i al Papa d'aquells moments Pio XII, el gran mago de Roma. (Pio XI morí el 1939). Més tard els països "demòcrates", ho haurien de pagar amb els seus morts, degut a tots els silencis consentidors que empraren; inclusiu quan Hitler s'annexiona els territoris de prop d'Alemanya.
70 anys des d'aquell atemptat contra la democràcia i quasi 30 des de què es va fer aquella transició de la dictadura a la democràcia (També amb molts de silencis). Ara ja és hora de posar el nom veritable al que va succeir des d'aquell esgarrifós 18 de juliol del 36 fins al 20 de novembre del 1975 en que va morir "El dèspota".
Per tots els demòcrates republicans represaliats, per tots els republicans d'esquerra, per tots els assassinats per defensar idees de llibertat, democràcia i evolució política, no tan sols és necessari, sinó imprescindible fer bugada i restablir-los la dignitat que el poder franquista (encara n'hi ha que hi estaran i es troben a càrrecs públics dins la democràcia i és de vergonya) va pretendre esborrar i silenciar.